diumenge, 31 de març del 2013

Pasqua des de la perifèria: celebrem el triomf de la Vida



Viure la Setmana Santa segons Jesús, no només amb les emocions del cor, significa aprendre a sortir de nosaltres mateixos per arribar als altres, per anar cap a la perifèria de l'existència, movent-se els primers cap als nostres germans i germanes, especialment els que estan lluny, els que han estat oblidat, els que estan més necessitats de comprensió, consol i ajuda”.

Aquest és un dels missatges que el papa Francesc donava durant la Setmana Santa. Anar cap als altres, cap a la perifèria. Un papa jesuïta i un papa que també ve de lluny. Per això, aquest any, per desitjar-vos Bona Pasqua, hem demanat un text a un jesuïta català que ha volgut fer aquest camí. Un dels capellans que fan "olor de les ovelles".

Pau Vidal fa uns anys va estar a Libèria i després d’una etapa d’ampliació d’estudis a Barcelona i Berkeley i de ser ordenat sacerdot, aquest curs ha iniciat una nova etapa a Kenya amb el JRS (Jesuit Refugee Service) al camp de refugiats de Kakuma. Des d’allà, Pau Vidal ens escriu per felicitar la Pasqua a totes els lectors de CatalunyaReligió.cat.

Celebrem el triomf de la Vida


(Pau Vidal) Al camp de refugiats de Kakuma -al nord oest de Kènia- on hi porto mig any, la violència, dolor, patiment i mort són certament el pa de cada dia. Aquí malviuen 110.000 persones de més de dotze nacionalitats, en una regió semi-desèrtica molt inhòspita. Molts fugen de la guerra i els conflictes armats.

A voltes aquí costa reconèixer-hi la presència del Senyor. A voltes un acaba esgotat davant tants testimonis de dolor acumulat. Molts vespres surt un lament des del fons del cor: “Fins quan Senyor la teva gent haurà de viure prostrada i lluny de les seves terres? On ets Senyor?”

I malgrat tot, la vida s’obre pas. Els refugiats s’entesten a viure aquest exili no només com un temps de dolor i mort sinó també com un temps de joia i sentit. El record de la vida de Jesús de Nazaret omple d’alegria molts cors.

Els pobres de solemnitat són els qui mantenen l’esperança contra tota esperança, els qui viuen com els lliris del camp, els qui encarnen les benaurances. Els pobres i exiliats són paradoxalment els portadors de la bona nova del ressuscitat, del Déu que vol que visquem, i visquem plenament.

Bona Pasqua!


 
Pau Vidal és jesuïta. La seva presència a Kakuma es pot seguir a http://enpau.blogspot.com/

Via:  http://www.catalunyareligio.cat/

TEMPS DE PÀSQUA




Caramelles


Cantem glòria, glòria
al Déu de victòria,
que ha ressuscitat.

De Pasqua florida
l'aurora és eixida,
lo Sol ha tornat;
cantem caramelles,
fadrins i donzelles,
que ha ressuscitat.

Les herbes floreixen,
de verd se vesteixen
los arbres i el prat;
les roses somriuen
als aucells que els diuen:
Ha ressuscitat.

Campana que vola,
ja no canta sola
per bosc i poblat,
puix canten amb ella
la flor i l'estrella,
que ha ressuscitat.

On és, Mort, ta dalla?
Jesús en batalla
t'ha avui desarmat.
On és, clot, ta presa?
Aquell te l'ha presa
que ha ressuscitat.

Cantem aqueix dia
cançons d'alegria;
la nova ha arribat;
un Àngel la duia
dient: Al·leluia,
que ha ressuscitat.

Entre clavellines
sortiu, belles nines;
la Pasqua ha arribat.
Preneu una poncella
de nostra cistella
que ha ressuscitat.


Mn. Cinto Verdaguer

dissabte, 30 de març del 2013

PASCUA DE RESURRECCIÓN 2013



PASCUA DE RESURRECCIÓN 2013
PÂQUE DE RÉSURRECTION 2013
EASTER OF RESURRECTION 2013

"¿Por qué buscáis entre los muertos al que vive? No está aquí. HA RESUCITADO."
"Pourquoi cherchez-vous parmi les morts au vivant? Il n'est pas ici. IL EST RESSUSCITÉ."
"Why look among the dead for the living? He´s not here. HE HAS RISEN."

Es decisivo no olvidar a Jesús, amarlo con pasión y buscarlo con todas nuestras fuerzas... pero hay que buscarlo donde hay vida... allí donde se vive según el Espíritu de Jesús... allí donde vamos construyendo comunidades que ponen a Cristo en su centro, porque... "donde están reunidos dos o tres en su nombre, allí está Él." (J. A. Pagola)
Il est essentiel ne pas oublier Jésus, le aimer avec passion et le chercher avec toute notres forces ... mais faut le chercher là où il y a la vie... lá où on vivent dans l'Esprit de Jésus... là où nous allons construyant des communautés qu´on mis le Christ au centre, parce que ... «Là où deux ou trois sont réunis en son nom, là Il est." (J. A. Pagola)
It is crucial not to forget Jesus, love with passion and search for Him with all ours strenght... but he must besought where there is live... werever they live in the Spirit of Jesus... where we build communities that put Christ at the center, because... " where two or three are gathered together in his name, there is Him." (J. A. Pagola)


Estimados miembros de FRATER
Chers membres de FRATER
Dear members of FRATER

La Pascua es renovación, resurrección... 
buscar a Jesús en la vida de nuestras hermanas y hermanos que nos necesitan...
con espíritu de Fraternidad, reuniéndonos, visitándonos, ayudándonos...
La Pâque est renouvellement, résurrection ...
chercher à Jésus dans la vie de nos frères et sœurs qui ont besoin de nous ...
avec esprit de fraternité, de nous rencontrer, de nous visiter, de nous aider ...
Easter is renewal, resurrection ...
find Jesus in the live of our sisters and brothers who need us ...
with a spirit of fraternity, meeting us, visiting us, helping us...

Esperamos que una vez más la fuerza de la Resurrección de Jesús nos impulse a seguir trabajando para hacer un mundo mejor.
Nous espérons qu'une fois de plus la puissance de la Résurrection de Jésus nous encourage à continuer en travaillant pour améliorer le monde.
We hope that once again the power of the Resurrection of Jesus we spur us to continue working to make the world better.


Feliz Pascua de Resurrección.
Joyeuses Pâque de Résurrection.
Happy Easter of Resurrection.

EL EQUIPO NÚCLEO INTERCONTINENTAL
L´EQUIPE NOYAU INTERCONTINENTALE
THE CORE TEAM INTERCONTINEN

divendres, 29 de març del 2013

Si no fuera cristiana pensaría que los cristianos están locos


por Maricruz Tasies 

Categorías : Itinerario de fe, Celebrando la vida, Una, santa, católica y apostólica
A quién se le ocurriría celebrar la pasión y muerte de su líder pero a quién también se le ocurriría llamar “hogar” al dolor y al sufrimiento y a la muerte “salvación"?

Por supuesto que es de locos y lo seguirá siendo mientras en el Calvario tantos hallemos nuestra “tienda” [1]

No lo había comprendido de esta forma hasta el último mes acompañando a mi padre en el hospital: es en el dolor y en el sufrimiento donde –por gracia- Cristo nos une a sí mismo. Ahí es donde le vemos cara a cara y desde donde no solo el rostro de quienes sufren se transforma en el rostro del Crucificado sino nuestro corazón sufriente en el Suyo.

De ahí es que quedamos habilitados para ser misericordiosos.

Desde toda perspectiva el Viernes Santo es la mayor escuela de la vida.

De ahí que les digo a aquellos tradicionalistas que sufren porque el Papa no es ni hace lo que esperan que aprovechen este su pontificado el que -de seguro- para ustedes será un prolongado Gólgota.

Esto se los digo no solo porque me preocupa que estén renegando del Espíritu Santo sino porque si, como rechazan este tiempo de redención, hubiese rechazado el sufrimiento de mi padre y el mío propio, no estaría en posibilidad de advertirles el tremendo desperdicio para su crecimiento en la virtud de la fe, la esperanza y la caridad que sería el que continuaran rechazando al Papa.

Mueran. Mueran a su idea acerca de lo que debería querer el Espíritu Santo.

Mueran en Cristo a sí mismos en este tiempo.

Prueben. Prueben que son tan cristianos como aseguran y con sus acciones demuestren que están tan locos como se que están.

Pruébenlo para que eviten auto-excluirse de la comunión de la Iglesia por estar aferrados más que la Cruz al canon y a las rúbricas ya que éstos no fueron ni serán siempre los mismos en cambio lo que les ofrece Cristo en el Viernes Santo es verdadera vida que permanece para siempre.

“¡Oh, Jesús! ¿Dónde van a descansar nuestras miradas si no es en tu rostro ensangrentado? ¿Dónde va a saciarse nuestra sed si no es en la fuente que mana agua y sangre de tu pecho? ¿Dónde encontraremos refugio que nos ponga a salvo de nuestros enemigos, si no es en las cinco grutas de tus sagradas llagas? No permitas, Señor, que busquemos otro hogar aquí en la Tierra lejos de tu Cruz, porque sólo allí donde Tú estás puede el hombre decir “hogar”. Y así será este hogar, el Calvario, nuestra tienda, hasta que la peregrinación termine y de allí pasemos al Hogar del Cielo, donde no habrá dolor, ni luto, ni llanto, ni muerte. Pero, entre tanto, Dios nos libre de apartar nuestros ojos de este sagrado Gólgota. ¡Oh, Jesús!”


[1] ¡Oh, Jesús!, padre José-Fernando Rey Ballesteros