Primera homilia íntegra del Pontificat del Papa Francesc durant la missa de final del conclave

            14/03/2013

En aquestes 3 lectures, veig que hi ha com un denominador comú: el moviment. En la primera, el moviment en el camí. En la segona, veig el moviment en l’edificació de l’Església. I en la tercera, l’Evangeli, capto el moviment en la Confessió. Per tant, parlem de caminar, edificar i confessar. Caminar: Casa de Jacob, veniu! Caminem en la llum del Senyor! És tot just això el primer que Déu ha dit a Abraham. Camina en la meva presència i sigues irreprensible! Això és caminar. La nostra vida és un camí. I quan ens aturem, la cosa no funciona. Hem de caminar sempre, en presència del Senyor, a la llum del Senyor, mirant de viure amb aquella irreprensibilitat que Déu demanava a Abraham, en la seva promesa. Edificar l’Església. Es parla de pedres, amb pedres que tenen consistència. Però pedres vives, pedres plenes de l’Esperit Sant. Es tracta d’edificar l’Església, l’esposa de Crist, sobre aquella pedra angular que és nostre Senyor. I en tercer lloc, hem de confessar. Nosaltres podem caminar tot el que vulguem, i podem edificar moltíssimes coses, però si no edifiquem Jesucrist, la cosa no funciona. Ens convertiríem en una ONG poderosa, però no pas en l’Església del Senyor. Quan no es camina, ens aturem. Quan no edifiquem, ens passa com als nens quan fan castells de sorra a la platja. La cosa no té consistència. Quan no es confessa Jesucrist, es confessa la mundanitat del dimoni. Per tant, estem parlant de caminar, edificar i construir, confessar. La cosa no és tan fàcil, perquè en el caminar, el construir i el confessar, de vegades hi ha moviments que no són pròpiament en el camí, sinó que ens fan girar cua i tornar enrere. Aquest evangeli segueix amb una situació especial: El mateix Pere, que ha confessat Jesucrist, li diu si ell és Crist, el fill de Déu viu. I li afirma: “Jo et segueixo, però no parlem de creu! Això no hi té res a veure. Et segueixo amb altres possibilitats, sense la creu”. I és que, quan caminem, edifiquem i confessem un Crist sense la creu, no som deixebles del Senyor, sinó que som mundans, o també bisbes, sacerdots, cardenals o persones d’altres ministeris, però no deixebles del Senyor. Després d’aquests dies de gràcia, voldria que tots nosaltres tinguéssim el coratge de caminar en presència del Senyor, amb la creu del Senyor. Edifiquem l’Església sobre la sang del Senyor que s’ha construït sobre la creu! En Crist crucificat, l’Església va endavant. Jo us expresso el meu desig que l’Esperit Sant, amb la pregària a la Mare de Déu, la nostra Mare, ens concedeixi aquesta gràcia: Caminar, edificar i confessar. Així sigui.

Font: Radio Estel